El sector primari a la UE Tema 5

El sector primari a la UE Tema 5

                                           

       
   Cerca informació sobre el sector primari a la UE, a Espanyai a les Illes Balears. En fas un resum i contesta les preguntes següents:

El sector primario en la UE: la pesca De los 27 países miembros, 22 tienen salida al mar lo que ha convertido a la Unión Europa en la tercera potencia pesquera del mundo. Este sector es especialmente importante en Dinamarca, España, Francia, Reino Unido, Países Bajos e Italia. Problemas El atraso de las flotas pesqueras El agotamiento de los caladeros por sobreexplotación Política Pesquera Común (PPC) Su finalidad es: Incentivar la reconversión y modernización de las flotas pesqueras Regular el uso de los caladeros de la UE, el número de capturas y las técnicas a utilizar. Establecer acuerdos y tratados con Estados extraeuropeos para pescar en sus caladeros.

        1. Quins conreus predominen a la UE? On?

Cereals. Destaquen l’ordi, el blat i el blat de moro.Olivera i vinya.Fruiters. Cal distingir entre els cítrics i els no cítrics.Flors. És un conreu en expansió.Hortalisses d’hivernacle. Per mantenir la producció de verdura fresca al llarg de l’any és necessari conrear hortalisses

        2. Explica per què els països de la UE varen passar de ser deficitaris d'aliments a generar excedents,

La revolució neolítica foren un conjunt de canvis i transformacions que van tenir lloc durant el neolític, en la prehistòria, i que van suposar el pas d'una vida nòmada a una vida sedentària. Amb el descobriment de l'agricultura, la domesticació de determinats animals o el perfeccionament de la tècnica, l'ésser humà va poder establir-se en un lloc fix i assegurar-se'n a partir dels seus recursos la supervivència.Es van crear grans ciutats; va fomentar-se una forta divisió del treball, van sorgir estructures de poder més sofisticades i van començar els gèrmens dels grans imperis de l'edat antiga.La revolució neolítica va començar, al voltant del 8000-7000 aC, a les ribes dels gran rius, a Mesopotàmia i Egipte. La resta de pobles va trigar segles a assolir el seu grau de desenvolupament, per això es qualifica de "revolució". De fet, no es va produir un canvi que afectés de manera similar les condicions de vida de la població humana fins a la revolució industrial.