el sector terciari...

El sector terciari, tema 8

        1. Elabora un esquema sobre la classificació dels serveis existents en el sector terciari.

        2. Cerca informació sobre els diferents tipus de comerç (interior, exterior).

Què és el comerç interior?El comerç interior és el que té lloc dins d'un mateix país i que ens permet comprar productes que necessitem al dia a dia. Al món, més del 10% de la població activa treballa a aquest sector. A Espanya, el sector de l'alimentació és el que té més pes en el comerç interior.Podem distingir dos tipus de comerç interior: el comerç a l'engròs i el comerç detallista.
El comerç a l'engròsÉs el que realizen els majoristes. Grans empreses de distribució compren enormes quantitats de mercaderies als productors i les venen a altres comerciants o a altres 

        3. Fes un treball de recerca sobre com són els transports als països desenvolupats i als subdesenvolupats.

Al segle XXI existeixen dos realitats ben diferenciades: la dels països desenvolupats i la dels països subdesenvolupats. Només 1 de cada 5 persones al món habita en països desenvolupats.


DIFERENCIES ENTRE ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS I ELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS:

No tots els Estats tenen el mateix grau d'organització social, ni similars estructures productives, ni semblants recursos financers, ni modes de vida equiparables. A l'actualitat, dos realitats contrasten bruscament: la dels països desenvolupats i la dels països subdesenvolupats o en desenvolupament. El 80% de la població mundial viu en aquest segon grup.

MÓN DESENVOLUPAT

Els països desenvolupats tenen una alta renda per càpita, uns elevats ingressos mitjans per persona per sobre dels 10.000 dòlars anuals; una indústria potent i tecnològicament avançades; un alt nivell de vida, que es reflexa en el desenvolupament de les infraestructures i en la quantitat i la qualitat dels serveis sanitaris, educatius, culturals, etc. A més, una bona part de la població manté un elevat nivell de consum.

MÓN SUBDESENVOLUPAT

Els països subdesenvolupats tenen una baixa renda per habitant que normalment no arriba als 2.000 dòlars anuals; un desenvolupament industrial escàs o incipient, però que, amb molta freqüència, depèn de la inversió exterior i està basat en la mà d'obra barata i en un alt consum energètic; recursos naturals destinats fonamentalment a l'exportació; una forta dependència de l'exterior pel que respecta a la tecnologia, comerç o crèdits; un reduït nivell de vida, amb serveis de baixa qualitat i inaccessibles per a una gran part de la població; deficients infraestructures; un elevat grau d'analfabetisme; un creixement demogràfic elevat i un baix nivell de consum. A més, la inestabilitat política, la corrupció i les desigualtats socials són freqüents en aquests Estats.
EL MAPA DEL DESENVOLUPAMENT:

Els conceptes Nord i Sud no descriuen exactament els dos hemisferis geogràfics, doncs alguns països de l'hemisferi sud presenten un altíssim grau de desenvolupament, mentre d'altres de l'hemisferi nord tenen un desenvolupament escàs.●Els països més desenvolupats són principalment gran part dels Estats europeus, Canadà, Estats Units, Japó, Austràlia i Nova Zelanda.●Un desenvolupament entremig és el que presenten Rússia i algunes ex-repúbliques soviètiques; Brasil i certs països d'Iberoamèrica sumits en una prolongada crisi després de dècades de prosperitat; i alguns asiàtics que comencen a créixer, com Malàisia i Singapur.●A l'extrem oposat es troben els països més pobres del planeta, que es localitzens passades s'utilitzava la renda per càpita d'un país per mesurar el seu grau de riquesa i desenvolupament. Aquesta variable no reflectia la desigualtat en el repartiment de la riquesa. Així, per exemple, llocs com Brunei o els Estats del Golf Pèrsic, rics en petroli i poc poblats, apareixien sempre amb rendes per càpita molt altes quan, en realitat, la riquesa s'acumulava en poques mans i la gran majoria de la població romania en la pobresa. D'això es pot concloure que per avaluar el desenvolupament d'un país no és suficient amb considerar només variables econòmiques. Un país pot tenir una producció i uns ingressos elevats, però els beneficis poden no repartir-se equitativament entre la població.

Des de fa una vintena d'anys, aproximadament, l'ONU elabora cada any l'anomenat Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que, a més dels ingressos per habitant, contempla diversos aspectes socials per avaluar el nivell de desenvolupament d'un país, com l'alfabetització de la població, l'accés a la sanitat, l'esperança de vida al néixer o la igualtat entre els homes i les dones, entre d'altres. Des dels anys 80 del segle XX ha augmentat el desenvolupament de bastants països, sobre tots, els situats en valors intermitjos de l'IDH. Per exemple, hi ha hagut millores significatives a Xina o Índia, als Estats musulmans mediterranis, com Tunísia, Síria, Egipte o el Marroc o a països de moderna industrialització, com Singapur, Corea, Malàisia i Indonèsia.
 a Àsia meridional i oriental (Afganistan o Pakistan), a Centroamèrica (Haití) i, sobre tot, a l'Àfrica subsahariana.L'IDH, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀA dècades passades s'utilitzava la renda per càpita d'un país per mesurar el seu grau de riquesa i desenvolupament. Aquesta variable no reflectia la desigualtat en el repartiment de la riquesa. Així, per exemple, llocs com Brunei o els Estats del Golf Pèrsic, rics en petroli i poc poblats, apareixien sempre amb rendes per càpita molt altes quan, en realitat, la riquesa s'acumulava en poques mans i la gran majoria de la població romania en la pobresa. D'això es pot concloure que per avaluar el desenvolupament d'un país no és suficient amb considerar només variables econòmiques. Un país pot tenir una producció i uns ingressos elevats, però els beneficis poden no repartir-se equitativament entre la població.

Des de fa una vintena d'anys, aproximadament, l'ONU elabora cada any l'anomenat Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que, a més dels ingressos per habitant, contempla diversos aspectes socials per avaluar el nivell de desenvolupament d'un país, com l'alfabetització de la població, l'accés a la sanitat, l'esperança de vida al néixer o la igualtat entre els homes i les dones, entre d'altres. Des dels anys 80 del segle XX ha augmentat el desenvolupament de bastants països, sobre tots, els situats en valors intermitjos de l'IDH. Per exemple, hi ha hagut millores significatives a Xina o Índia, als Estats musulmans mediterranis, com Tunísia, Síria, Egipte o el Marroc o a països de moderna industrialització, com Singapur, Corea, Malàisia i Indonèsia.

        4. Per què una xarxa de transports pot condicionar el desenvolupament econòmic d'un país?

El sector terciari, també anomenat sector de serveis, ha estat considerat tradicionalment un calaix de sastre en el qual s’ha inclòs qualsevol activitat econòmica que no cabia dintre del sector primari ni del sector secundari.
Efectivament, aquest sector agrupa activitats summament heterogènies, com ara el transport, l’emmagatzematge, les comunicacions, el comerç a l’engròs i al detall, l’hoteleria, la banca, les finances, les assegurances, el turisme i altres serveis de tipus molt diferents, tant privats com públics (serveis sanitaris, educatius, etc.). L’Administració pública té un paper cada vegada més important dins d’aquest sector.

        5. Elabora un quadre sobre els tres grans tipus de transport. Indica per on es realitzen, per a què s'utilitzen i quins problemes presenten.

1. l’ocupació i també al valor de la producció, amb un 60,3 % i un 63 %, respectivament. Els subsectors més importants són, d’una banda, els financers i els relacionats amb la prestació de serveis especialitzats a les empreses, i de l’altra, el sector públic (que inclou ensenyament, sanitat i altres serveis socials).

1. Aquest fenomen s’ha produït a totes les comunitats autònomes, malgrat que hi ha importants diferències regionals. La terciarització màxima de l’ocupació s’observa a les Balears, les Canàries i Madrid