El CD tema 8 dossier

El CD tema 8 dossier

Els complements directes 
Joan no entén Maria Carles ja coneix la notícia Marc té tres cases Els obrers fan la faena Els obrers fan feina a la fira.Els treballadors han demanat més sou  Resulta que demanen més sou.El prototipus pren formes diferents Ningú no coneix el botiguer del cantó El seu germà ha venut dos cotxes Explicava a tothom que Laia es casaria la setmana que ve S’introdueix en la teoria el concepte de semblança de família Han arribat quatre vaixells al port Fes això que et diu el pare Pretenia fer moltes coses Ens agrada caminar per la platja Ens ha preguntat què hem de fer
 1. Subratlla els complements directes de les oracions anteriors.Tinguès en compte que no totes les oracions anteriors tenen complement directe.
2. Per a cada oració anterior amb complement directe, inventa’n una altra que la precedesca i que continga el nom del complement directe. Ex.: Joan no entén Maria. 
Joan i Maria s’estimen, però Joan no entén Maria. Marc té tres cases.L’altre dia vaig visitar moltes cases i resulta que Marc té tres cases.

la publicitat...

                LA PUBLICITAT

      1. Explica el que és la publicitat.
La Publicitat va ser un diari en català, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.^[1] Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Fou el principal òrgan del catalanisme intel·lectual, i hi col·laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d'articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari mantingué el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegué amb l'entrada a Barcelona de les tropes deFranco.

      2. Tipus de publicitat.

1. Publicitat subliminal: Utilitza estímuls que no percebem conscientment però que poden influir en la nostra conducta, amb la finalitat d'induir-nos a comprar el producte i ser-ne seguidors.2. Publicitat interactiva: Consisteix en l’ús de mitjans interactius per incentivar i influir en la decisió de compra dels consumidors. La publicitat interactiva s’utilitza majoritàriament a Internet, a telèfons mòbils... i exigeix que el consumidor no sigui un simple receptor d’imatges i textos, sinó que sigui ell qui pugui escollir entre diferents opcions o per exemple, sol·licitar més informació.En la publicitat interactiva es considera el MARKETING VIRAL, que es dóna amb un material audiovisual típic, que incita a que la publicitat sigui enviada de consumidor a consumidor via Internet (emails) o via oral.3. Publicitat associativa: En aquesta publicitat no hi ha missatge subliminal, ja que totes les imatges són perfectament percebudes per l’espectador. Associen tòpics amb els anuncis.

• Molts anuncis de begudes alcohòliques són grups de gent jove, ben vestida i exitosa. Per tant, no tan sols anuncien la beguda alcohòlica, si no que amb aquesta adquireixes acceptació social.

• Productes per la casa (mobles, electrodomèstics…) són anunciats per famílies felices i completes (pare, mare i fills) en cases espaioses, il·luminades…

• En productes cosmètics com perfums, és una parella jove, sensual i atractiva la que ven el producte. Això indica als consumidors que haurien de trobar una parella amb aquestes característiques.

4. Publicitat per emplaçament: És una tècnica publicitària que utilitza marques o símbols sense mencionar directament el producte en espais no publicitaris. S’utilitza molt al cine, sèries de televisió, videojocs, videoclips musicals… N’hi ha dos tipus:

      3. Estratègies de la publicitat.

La estrategia publicitaria persigue el objetivo de diseñar una campaña que nos permita lograr una respuesta concreta que queremos provocar en el público objetivo, así que es la clave para que finalmente una campaña en el mundo de la publicidad funcione. Para conseguirlo necesitamos analizar las preferencias del cliente potencial para poder anunciar el producto que el espera encontrar. Una vez tengamos claro el mensaje a comunicar, necesitamos encontrar la forma de comunicarlo y los medios que utilizaremos para llegar hasta el ‘target’.

      4. Publica al teu blog un anunci de televisió i un anuncio de revista. Explica'ls. Missatges amagats?


      5. Creus que es diuen mentides als anuncis publicitaris? Per què? Justifica la teva resposta.

crec que son mentidas peruque din que es bo aquell champu act pero es mentida sols volen vendre ...

la enfermeda // las falsas amigas ...

dijous, 19 de maig de 2016

LA LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”

Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”

Se le notaba cansado, incluso exhausto.

Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.

Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”

Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.

¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?

¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?

¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?

¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?

Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”

1. Llegeix aquest text i fes un resum.

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. Se le notaba cansado, incluso exhausto

2. Escriu-ne la teva opinió personal. 

a jo m'ancatat aquesta historia perque fa sentir igual que les personas ...

3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.

Vivim en un món desordenat i imperfecte , compost de gent imperfecta. La confiança pot ser traïda, però és essencial per a l'amistat .A vegades , creus q un amic ha estat sincer i de sobte , descobreixes q no és així. I un dia l'amistat s'acaba perquè en realitat no era un amic de veritat. I t'adones q hi ha coses en el món q no tenen solució. Són com són i com han estat, i mai podràs canviar-les. Fa mal , és clar q fa mal, però només tens q acceptar la realitat , perquè els fets parlen per si sols. I només et queda una cosa per fer , recolzar-te en els amics de veritat.

BON DIA¿

1. Fes un comentari d'unes 5 línies, com a mínim, sobre aquest diàleg i la imatge. 

Aquest homonet que rebutja al fems, està cercant menjar, ja que per suposat no te doblers per comprar menjar i pot ser que li han desnonat de ca seva.El guàrdia li demana que si sap que es il·legal rebutjar fems a les escombraries; l'homonet li contesta que la il·legalitat li hauria de donar vergonya que haguéssim d'arribar als extrems de tenir que anar a cercar fems a les escombraries.

el turisme...

El turisme, sector terciari, tema 8

  1. Cerca informació sobre els diferents tipus de turistes que pot rebre un país.

El turisme responsable o turisme sostenible és un tipus de turisme que respon a les necessitats dels turistes i de les regions receptores actuals, alhora que protegeix i millora les seves oportunitats del futur. Està enfocat cap a la gestió de tots els recursos de manera que es satisfacin totes les necessitats econòmiques, socials i ètiques, i respectant la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes de suport de lavida.

  2. Quins països reben més turistes? Podries esmentar alguns dels atractius que tenen?

L’informe introdueix les principals dades que afecten les indústries del món i destaca el paper del sector turístic que és el que més està creixent. Veiem, doncs que globalment, el turisme influeix en

• El 9% del Productor Interior Brut mundial.

• De cada 11 treballs un és en turisme.

• Aquesta indústria ha passat dels 25 milions de turistes en els anys 50 a 1.100 milions l’any passat.

• El 6% del total de les exportacions mundials.

• Un 30% de les exportacions en serveis.

És interessant que els estudiants del  grau en turisme vegin que el nombre de turistes ha crescut un 4,3% a nivell mundial.Això comporta que els ingressos generats per part d’aquest sector creixin i això repercuteix en un increment del 3,7% globalment.

  3. Quins successos causats per la natura o per les persones poden frenar el turisme?

facilitat el nostre creixement en el passat són les mateixes que generen, en el present, una crisi d’ecosistemes litorals i els beneficis en forma de serveis que ens proveeixen: desenvolupament turístic, pesca extractiva, agricultura intensiva, indústria portuària, transport marítim, etc. Des de Greenpeace es vol aclarir que no es tracta de donar l’esquena al desenvolupament econòmic i a les imprescindibles activitats humanes al litoral. I menys encara si es té en compte on viu la majoria de la població. Com es redacta en l’informe del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (2012)5 per donar resposta als objectius d’Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lenni

  4. El turisme pot tenir efectes positius sobre el medi ambient?
si 
  5. Indica quin tipus de turisme podries realitzar...

  -Al balneari de La Toja.  Relaxar-te i prendre un bany.       -A Sierra Nevada.   Esquiar.       -A Roma.    Veure les seves ruïnes.       -A Canàries.  Volcans.

el sector terciari...

El sector terciari, tema 8

        1. Elabora un esquema sobre la classificació dels serveis existents en el sector terciari.

        2. Cerca informació sobre els diferents tipus de comerç (interior, exterior).

Què és el comerç interior?El comerç interior és el que té lloc dins d'un mateix país i que ens permet comprar productes que necessitem al dia a dia. Al món, més del 10% de la població activa treballa a aquest sector. A Espanya, el sector de l'alimentació és el que té més pes en el comerç interior.Podem distingir dos tipus de comerç interior: el comerç a l'engròs i el comerç detallista.
El comerç a l'engròsÉs el que realizen els majoristes. Grans empreses de distribució compren enormes quantitats de mercaderies als productors i les venen a altres comerciants o a altres 

        3. Fes un treball de recerca sobre com són els transports als països desenvolupats i als subdesenvolupats.

Al segle XXI existeixen dos realitats ben diferenciades: la dels països desenvolupats i la dels països subdesenvolupats. Només 1 de cada 5 persones al món habita en països desenvolupats.


DIFERENCIES ENTRE ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS I ELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS:

No tots els Estats tenen el mateix grau d'organització social, ni similars estructures productives, ni semblants recursos financers, ni modes de vida equiparables. A l'actualitat, dos realitats contrasten bruscament: la dels països desenvolupats i la dels països subdesenvolupats o en desenvolupament. El 80% de la població mundial viu en aquest segon grup.

MÓN DESENVOLUPAT

Els països desenvolupats tenen una alta renda per càpita, uns elevats ingressos mitjans per persona per sobre dels 10.000 dòlars anuals; una indústria potent i tecnològicament avançades; un alt nivell de vida, que es reflexa en el desenvolupament de les infraestructures i en la quantitat i la qualitat dels serveis sanitaris, educatius, culturals, etc. A més, una bona part de la població manté un elevat nivell de consum.

MÓN SUBDESENVOLUPAT

Els països subdesenvolupats tenen una baixa renda per habitant que normalment no arriba als 2.000 dòlars anuals; un desenvolupament industrial escàs o incipient, però que, amb molta freqüència, depèn de la inversió exterior i està basat en la mà d'obra barata i en un alt consum energètic; recursos naturals destinats fonamentalment a l'exportació; una forta dependència de l'exterior pel que respecta a la tecnologia, comerç o crèdits; un reduït nivell de vida, amb serveis de baixa qualitat i inaccessibles per a una gran part de la població; deficients infraestructures; un elevat grau d'analfabetisme; un creixement demogràfic elevat i un baix nivell de consum. A més, la inestabilitat política, la corrupció i les desigualtats socials són freqüents en aquests Estats.
EL MAPA DEL DESENVOLUPAMENT:

Els conceptes Nord i Sud no descriuen exactament els dos hemisferis geogràfics, doncs alguns països de l'hemisferi sud presenten un altíssim grau de desenvolupament, mentre d'altres de l'hemisferi nord tenen un desenvolupament escàs.●Els països més desenvolupats són principalment gran part dels Estats europeus, Canadà, Estats Units, Japó, Austràlia i Nova Zelanda.●Un desenvolupament entremig és el que presenten Rússia i algunes ex-repúbliques soviètiques; Brasil i certs països d'Iberoamèrica sumits en una prolongada crisi després de dècades de prosperitat; i alguns asiàtics que comencen a créixer, com Malàisia i Singapur.●A l'extrem oposat es troben els països més pobres del planeta, que es localitzens passades s'utilitzava la renda per càpita d'un país per mesurar el seu grau de riquesa i desenvolupament. Aquesta variable no reflectia la desigualtat en el repartiment de la riquesa. Així, per exemple, llocs com Brunei o els Estats del Golf Pèrsic, rics en petroli i poc poblats, apareixien sempre amb rendes per càpita molt altes quan, en realitat, la riquesa s'acumulava en poques mans i la gran majoria de la població romania en la pobresa. D'això es pot concloure que per avaluar el desenvolupament d'un país no és suficient amb considerar només variables econòmiques. Un país pot tenir una producció i uns ingressos elevats, però els beneficis poden no repartir-se equitativament entre la població.

Des de fa una vintena d'anys, aproximadament, l'ONU elabora cada any l'anomenat Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que, a més dels ingressos per habitant, contempla diversos aspectes socials per avaluar el nivell de desenvolupament d'un país, com l'alfabetització de la població, l'accés a la sanitat, l'esperança de vida al néixer o la igualtat entre els homes i les dones, entre d'altres. Des dels anys 80 del segle XX ha augmentat el desenvolupament de bastants països, sobre tots, els situats en valors intermitjos de l'IDH. Per exemple, hi ha hagut millores significatives a Xina o Índia, als Estats musulmans mediterranis, com Tunísia, Síria, Egipte o el Marroc o a països de moderna industrialització, com Singapur, Corea, Malàisia i Indonèsia.
 a Àsia meridional i oriental (Afganistan o Pakistan), a Centroamèrica (Haití) i, sobre tot, a l'Àfrica subsahariana.L'IDH, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀA dècades passades s'utilitzava la renda per càpita d'un país per mesurar el seu grau de riquesa i desenvolupament. Aquesta variable no reflectia la desigualtat en el repartiment de la riquesa. Així, per exemple, llocs com Brunei o els Estats del Golf Pèrsic, rics en petroli i poc poblats, apareixien sempre amb rendes per càpita molt altes quan, en realitat, la riquesa s'acumulava en poques mans i la gran majoria de la població romania en la pobresa. D'això es pot concloure que per avaluar el desenvolupament d'un país no és suficient amb considerar només variables econòmiques. Un país pot tenir una producció i uns ingressos elevats, però els beneficis poden no repartir-se equitativament entre la població.

Des de fa una vintena d'anys, aproximadament, l'ONU elabora cada any l'anomenat Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que, a més dels ingressos per habitant, contempla diversos aspectes socials per avaluar el nivell de desenvolupament d'un país, com l'alfabetització de la població, l'accés a la sanitat, l'esperança de vida al néixer o la igualtat entre els homes i les dones, entre d'altres. Des dels anys 80 del segle XX ha augmentat el desenvolupament de bastants països, sobre tots, els situats en valors intermitjos de l'IDH. Per exemple, hi ha hagut millores significatives a Xina o Índia, als Estats musulmans mediterranis, com Tunísia, Síria, Egipte o el Marroc o a països de moderna industrialització, com Singapur, Corea, Malàisia i Indonèsia.

        4. Per què una xarxa de transports pot condicionar el desenvolupament econòmic d'un país?

El sector terciari, també anomenat sector de serveis, ha estat considerat tradicionalment un calaix de sastre en el qual s’ha inclòs qualsevol activitat econòmica que no cabia dintre del sector primari ni del sector secundari.
Efectivament, aquest sector agrupa activitats summament heterogènies, com ara el transport, l’emmagatzematge, les comunicacions, el comerç a l’engròs i al detall, l’hoteleria, la banca, les finances, les assegurances, el turisme i altres serveis de tipus molt diferents, tant privats com públics (serveis sanitaris, educatius, etc.). L’Administració pública té un paper cada vegada més important dins d’aquest sector.

        5. Elabora un quadre sobre els tres grans tipus de transport. Indica per on es realitzen, per a què s'utilitzen i quins problemes presenten.

1. l’ocupació i també al valor de la producció, amb un 60,3 % i un 63 %, respectivament. Els subsectors més importants són, d’una banda, els financers i els relacionats amb la prestació de serveis especialitzats a les empreses, i de l’altra, el sector públic (que inclou ensenyament, sanitat i altres serveis socials).

1. Aquest fenomen s’ha produït a totes les comunitats autònomes, malgrat que hi ha importants diferències regionals. La terciarització màxima de l’ocupació s’observa a les Balears, les Canàries i Madrid