Ortografia. Tema 7

Ortografia. Tema 7

     1. Cerca informació normativa sobre l'apòstrof, la contracció i el guionet en català. Posa'n exemples de cada un i de la problemàtica que presenten a l'hora d'escriure'ls.

El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit. Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO,l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE. Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida. Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de:l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà. Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià. Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'invento. Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets. Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire. En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (perconvèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos). Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al(però l'alumini), de H2O (però d'aigua).