jueves, 17 de diciembre de 2015

Jacint Verdaguer


Jacint Verdaguer





   1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:

               -Any de naixement i mort.

               - Resum de la seva vida.

               - Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles)


Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.

 

 Diferents crítics ofereixen valoracions d'algunes de les principals reedicions de Verdaguer, i també n'analitzen aspectes controvertits. L'Any Verdaguer ha reobert el debat sobre la figura del poeta i també ha dinamitzat la polèmica entre filòlegs i exegetes.
Que l'assumpció, a la dècada dels anys noranta del segle XIX, per part de les classes subalternes catalanes de la figura de Verdaguer respon a la qualitat que encarna com a símbol és evident. I que els continguts que vehicula aquest símbol són els del conflicte dels poderosos contra els pobres, i de la jerarquia eclesiàstica contra la vivència lliure i autònoma de Déu per part de les persones, això és igualment evident. El sentit de les lletres següents té dues finalitats: en primer lloc, celebrar l'aportació de Narcís Garolera dels articles inèdits inclosos en la nova edició d'En defensa pròpia de què ha tingut cura; i, en segon terme, reflexionar sobre les implicacions del plantejament de Garolera mateix dins la Presentació a l'hora de convertir una part de la vida i l'obra del poeta i capellà en objecte d'una anàlisi psicopatologitzadora.
El text de Garolera remarca les virtuts literàries d'En defensa pròpia mitjançant un elogi de la instrumentalització verdagueriana dels recursos lingüístics. S'hi apologitza l'aspecte formal del text, el qual és buidat de significació per partida doble. Primerament, remetent-ne els continguts als usos beneficiosos de la retòrica verdagueriana: Verdaguer escriuria això així per atreure la simpatia del lector (de manera que els continguts del text, dins l'entorn de la societat catalana de la fi del XIX, resten fora de l'abast de l'anàlisi). A continuació, justificant els continguts implícits en l'escriptura de Verdaguer pels trastorns mentals que li atribueix, a partir de l'obra de Delfí Abella Anàlisi psico-patològica dels articles 'En defensa pròpia'. Mossèn Cinto vist pel psiquiatre (Barcino, 1958).
Del text de presentació se'n desprèn, doncs, que (dins el context de l'afer López-Morgades-Callís-Collell) Verdaguer no actua d'acord amb la seva pròpia voluntat racional, i que la denúncia desesperada que efectua de la persecució a què el sotmeten el marquès empresari, el bisbe, el secretari del Fomento del Trabajo Nacional (en castellà, si us plau) i l'altre eclesiàstic i escriptor conservador, la motiva el desequilibri psíquic que pateix. Simplement brutal.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario