- Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles)
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i preverecatalà.
Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta
romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el
marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.
Diferents
crítics ofereixen valoracions d'algunes de les principals reedicions
de Verdaguer, i també n'analitzen aspectes controvertits. L'Any
Verdaguer ha reobert el debat sobre la figura del poeta i també
ha dinamitzat la polèmica entre filòlegs i exegetes.
Que l'assumpció, a la dècada dels anys noranta del segle
XIX, per part de les classes subalternes catalanes de la figura de Verdaguer
respon a la qualitat que encarna com a símbol és evident.
I que els continguts que vehicula aquest símbol són els
del conflicte dels poderosos contra els pobres, i de la jerarquia eclesiàstica
contra la vivència lliure i autònoma de Déu per part
de les persones, això és igualment evident. El sentit de
les lletres següents té dues finalitats: en primer lloc, celebrar
l'aportació de Narcís Garolera dels articles inèdits
inclosos en la nova edició d'En defensa pròpia de
què ha tingut cura; i, en segon terme, reflexionar sobre les implicacions
del plantejament de Garolera mateix dins la Presentació a l'hora
de convertir una part de la vida i l'obra del poeta i capellà en
objecte d'una anàlisi psicopatologitzadora.
El text de Garolera remarca les virtuts literàries d'En defensa
pròpia mitjançant un elogi de la instrumentalització
verdagueriana dels recursos lingüístics. S'hi apologitza l'aspecte
formal del text, el qual és buidat de significació per partida
doble. Primerament, remetent-ne els continguts als usos beneficiosos de
la retòrica verdagueriana: Verdaguer escriuria això així
per atreure la simpatia del lector (de manera que els continguts del text,
dins l'entorn de la societat catalana de la fi del XIX, resten fora de
l'abast de l'anàlisi). A continuació, justificant els continguts
implícits en l'escriptura de Verdaguer pels trastorns mentals que
li atribueix, a partir de l'obra de Delfí Abella Anàlisi
psico-patològica dels articles 'En defensa pròpia'. Mossèn
Cinto vist pel psiquiatre (Barcino, 1958).
Del text de presentació se'n desprèn, doncs, que (dins el
context de l'afer López-Morgades-Callís-Collell) Verdaguer
no actua d'acord amb la seva pròpia voluntat racional, i que la
denúncia desesperada que efectua de la persecució a què
el sotmeten el marquès empresari, el bisbe, el secretari del Fomento
del Trabajo Nacional (en castellà, si us plau) i l'altre eclesiàstic
i escriptor conservador, la motiva el desequilibri psíquic que
pateix. Simplement brutal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario