abans que segui res

dimarts, 23 de febrer de 2016

Comprensió lectora

                                                     

                                                     ABANS QUE SIGUEM RES

                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)

Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  
Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)
Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  
Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.
El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.    Gemma Ventura Farré

     1. Fes un resum d'aquest text.

volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida.

     2. Escriu el tema en una sola paraula.   

regalso

   3. A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?

A meva mara 

     4. Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques". Justifica la teva resporta ?

púes que vol di que tens que viure la teva vida sensa pensar :*

Chema Madoz

Chema Madoz

 Fotografia: Chema Madoz

    1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Chema Madoz (Madrid, 1958) és un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint unes cotes de popularitat impensables per a altres artistes contemporanis.
Chema Madoz treballa les seves fotografies únicament en Blanc i Negre com un mitjà d'oposar el ying i el yang dels elements que fotografia.

  1. Cerca el significat de la paraula ingràvida. Quin significat té al poema?Que no correspon a l'afecte que un altre li té. Perquè han tingut diferents pensaments. 
  2. Explica el significat del títol en referència al poema.
  Pensava que ella estària per sempre,però de cop i volta s'ha anat sense dir res.
  3. Amb què identifica la casa enrunada?
  Perquè ell estava enamorat d'ella i li ha romput el cor.


            

Eres on eres

Eres on eres, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.

                             Eres on eres,
et movies ingràvida, però
no sense objecte.
                            I en obrir la porta
de la casa enrunada on havíem passat tota la nit
en llits separats, eixí la matinada
silenciosa, de safrà. […]
J.Vinyoli

homosexuals

    Cerca informació sobre la part legal de les parelles homosexuals.

és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.L'orientació sexual es distingeix d'altres components de la sexualitat, com ara el sexe biològic, la identitat de gènere i el rol social del gènere.

 En quins llocs és permès que es casin? 
Es en les iglesias ...
En quin lloc els és permès adoptar fills?

Segons l'Èxode, capítol segon, un dia Moisès estava passejant per unes obres que efectuaven els jueus quan veié un egipci maltractant un hebreu. Com que era un lloc apartat, el príncep matà l'egipci i l'enterrà sota la sorra. L'endemà, uns hebreus el reconegueren com l'egipci que n'havia matat un altre per defensar un jueu. Aleshores, Moisès s'espantà i fugí d'Egipte per por de veure's acusat per la justícia egípcia.

Arribà al pou de Madian on defensà set jovenetes que discutien amb uns pastors. Després de socórrer-les, Moisès fou convidat a casa del pare de les noies, el sacerdot Jetró. Llavors demanà per quedar-se a viure en aquelles terres i li fou concedida la mà de la filla gran, Siporà, amb qui tingué un fill, Guerxom.

Passaren molts anys fins que, quan Moisès tenia vuitanta anys i estava pasturant els ramats del seu sogre, veié una bardissa que cremava sense consumir-se. S'hi acostà i sentí una veu que li digué: Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Aleshores Déu li encomanà la missió d'alliberar els jueus d'Egipte i del faraó.

 Creus que ja està acceptat aquest tema o la societat el rebutja?
La socitat eel rebutja.
     I tu? Ho tens acceptat? Per què?
La vritat a jo no menteresa molt aquest tema perque cada persona pot fer lo que vulgui.

El poeta adolescent

   1. Comenta aquest poema del poeta Joan Vinyoli. Què explica?

explica coses de sentirte lliura , també  sentir l'amor.

                         El poeta adolescent

El poeta adolescent, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.

[…]Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d’inaccessibles astres,
així m’arrenca com el torb insomne
l’amor i em lliura totalment a un altre.
J.Vinyoli

1. Resume el contenido del poema.

1. Resume el contenido del poema. También haz un análisis formal del mismo (estrofas, versos, rima...)

   

A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval

y voy a pedir a la luna

que se deje disfrazar. 

La disfrazaré de pirata

con su parche,

su pañuelo

y una pata. 

¿Y si la disfrazo de princesa?

pero que no sea formal,

sino traviesa. 

La pondré un vestido azul

y un velillo de tul.

En la mano, un tirachinas,

para jugar a lanzar estrellas

que lleguen hasta la China. 

Suena el despertador

¡Arriba! me dice papá.

Miro por la ventana

y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

A disfrazar la luna

(Gloria Almendáriz)

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar. 
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata. 
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa. 
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China. 
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está. 

La il·lustració és d'Aileen Leijten.

versio detallada de la cara de la venus

Versió detallada de la cara de la deessa

         1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de contemplar la mar... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre contempla la mar, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... Deu línies, com a mínim, i tot el primera persona del singular.

         2. Cerca informació sobre la deessa Venus.