l'amor

Dites sobre l'amor

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

A marit gelós, la dona maca

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor, amb amor es paga

Val més ser amat que temut

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

jo hi soc nomes si tu vols ...

 1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors:

És un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.Ha estat un referent no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.
 A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos. Ell està enamorat, i diu que si ella va a qualque part ell anirà amb ella.          B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu? En primera. Objectiu. C. Quin és el tema del poema?L'amor. D. Analitza'l formalment com tu ja saps.
 E. Opinió personal.M'ha encantat, perquè expressa el seus sentiments i no te por a dir-los.
                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,  5
no tinc altra veritat,  7ni enganys ni cap gran misteri,  9
si tu hi vas, també hi vaig.  8
No tinc país  3
sense tu,  3
tampoc tinc demà...  5
així doncs per sempre  7
mantinc el repte,  5
només si hi vas jo hi vaig.  8


Jo hi sóc si també vols ser-hi  9tan sols per fer un camí junts,  8
pel goig de seguir petjades  8
que ens han dut molt lluny.  6
Pel plaer d'un demà que engresqui  9
perquè ens hi trobem a gust  8
refent l'art de viure  6
poder conviure  5
el somni d'un món més just.  7

Lluis Llach

un reportage

                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.

Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu és testimoni d'accions espontànies, que explica històries amb paraules, imatges i sons.

és un relat periodístic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret. Originàriament, el gènere de la crònica no pertanyia al fenomen periodístic; designava una manera de narrar propera a la història, a partir d’un testimoni o d’un protagonista dels fets. A Catalunya, hi ha l’exemple de les quatre grans cròniques medievals de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Un poc de literatura segle XX

Un poc de literatura segle XX

     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

L'Escola mallorquina fou un grup d' illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernismei NoucentismeFins a 1936.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics

abans que segui res

dimarts, 23 de febrer de 2016

Comprensió lectora

                                                     

                                                     ABANS QUE SIGUEM RES

                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)

Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  
Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)
Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  
Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.
El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.    Gemma Ventura Farré

     1. Fes un resum d'aquest text.

volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida.

     2. Escriu el tema en una sola paraula.   

regalso

   3. A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?

A meva mara 

     4. Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques". Justifica la teva resporta ?

púes que vol di que tens que viure la teva vida sensa pensar :*

Chema Madoz

Chema Madoz

 Fotografia: Chema Madoz

    1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Chema Madoz (Madrid, 1958) és un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint unes cotes de popularitat impensables per a altres artistes contemporanis.
Chema Madoz treballa les seves fotografies únicament en Blanc i Negre com un mitjà d'oposar el ying i el yang dels elements que fotografia.