MALEÏT MAL DE CAP

                                                          MALEÏT MAL DE CAPAquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.                        Carolina Ibac1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.- 2. Explica el contingut del text.- Diu que li fa mal el cap, mentres va el mateix ritual de cada dematí, pero amb el té es pren una apstilla que a d'anar a Ítaca, i cuan a fet tot el recorregut, ja es troba bé.3. Opinió personal.-M'agrada, perque a cualsevol persona li pasa aixó, es molt realista,aunque no sempre senva tan façil.

Dia de la pau.

Dia de la pau...

     

           

  1. Avui és el dia de la pau. Cerca 6 imatges que per a tu representin pau.

  2. Cerca informació sobre el dia de la pau, el que si gnifica i per què existeix.

-La pau es defineix com l'estat en què la societat no està ni en violència, ni enguerra. La paraula pau deriva del llatí "pax" i generalment es defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil·litat o quietud, i en sentit oposat com absència d'inquietud, violència o guerra.

Des del punt de vista del dret internacional, com a instrument d'endegament de les relacions internacionals i canal de racionalització del poder polític dels estats, el dret internacional té entre els seus valors fonamentals la pau i per tant estableix com a principi jurídic fonamental la prohibició de l'ús de la força armada.

Amb el terme pau inclòs en un conveni o tractat s'entén que es posa fi a la guerra (la Pau de Westfàlia).

Es pot parlar d'una pau social com de l'entesa i les bones relacions entre els grups, classes o estaments socials dins d'un país.

En el pla individual, la pau pot designar un estat interior exempt de còlera, odi i més generalment de sentiments negatius. En aquest sentit, pot trobar-se-la en lasalutació tradicional "la pau estigui amb vos" (o xalom en hebreu, salam en àrab).

Vinculat al concepte de pau hi ha el pacifisme que és l'actitud que defensa que la guerra mai resol els problemhem pos damunt el llit amb els auriculars i escolt música. En aquell moment tenc molta pau i tranquilitat.
es de millor manera que les negociacions.

   3. Un moment del dia que respiris pau. L'expliques.
la gerra no , es necesssaria i per aixó no fa falta la gerra que sols la gent te que respetarse ...

hem pos damunt el llit amb els auriculars i escolt música. En aquell moment tenc molta pau i tranquilitat.

  4. Què en penses sobre la guerra? És necessari que n'hi hagi? Justifica la teva resposta.  

La vritat la vide sense gerra esta bé. me parex que no es nessesari...

Comentari de text dona de laigua

Comentari de text

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana,figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Des del començament del món, el sol que neix cada matí, i la lluna, ara creixent, ara minvant, que surt als vespres es reflecteixen a les aigües del mar dels rius i dels estanys. L'aigua, font de vida té els seus esperits: les dones d'aigua, esperits subtils i lleugers que s'hi banyen i s'hi escolen. Hom les anomena, segons la contrada: goges, aloges, llufes, paitides...

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

10 estrofes 

4. Per què eren perilloses?

La interacció amb els éssers humans acostuma a ser favorable, però sempre és pertorbadora. Per exemple, acostumen a vetllar per nounats, als que trien per tal de convertir-los en herois per al seu poble, però en no poques ocasions aquesta educació no és precisament discreta, sinó que els segresten i se'ls emporten per "educar millor" . Han poders que els permeten curar malalties, però també causar-, així com ofegar i desorientar.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Tota la Terra està feta de roques i minerals. Dintre de la terra hi ha una base líquida de roca fosa i a l'exterior hi ha una escorça dura. Si vostè compara la terra amb un ou, la closca de l'ou és com l'escorça de la Terra. L'escorça es compon de roques i de minerals. Molta de l'escorçaesta coberta per aigua, la sorra, el sòl i el gel. Si vostè cava prou profund, sempre trobarà roques.